L’Economia social
ENRIC NET.
President de Cordibaix.
El món actual es mou per l’economia. El que no genera valor és un tema no important, que sovint es deixa de banda de la dinàmica quotidiana. I el que pot generar un cost és vist com una nosa en l’assoliment dels objectius empresarials, maximitzar els beneficis per a accionistes o propietaris de l’activitat.
Al tercer sector passa el mateix, el canvi necessari es fa present en l’esforç quotidià per sobreviure d’empreses de treball protegit que donen feina a les persones amb discapacitat i trastorn mental que volen tenir i mantenir l’oportunitat de ser persones integrades a la societat, contribuint amb el valor del seu treball als beneficis de l’activitat i al benestar personal propi i de les persones que l’envolten a la feina i a l’entorn familiar.
Fa temps que sabem que una persona que treballa crea valor, per tant és acceptada per la societat. Fa temps que sabem també que el treball en la seva faceta psicosocial fa créixer com a persona. Fa temps que sabem que les persones que tenen una ocupació pateixen menys malalties que les que no en tenen i per tant generen menys costos. Fa temps que sabem que els CETs són una empresa com qualsevol altre amb uns objectius de producció i qualitat estandarditzats.
Si fa tant de temps que sabem, perquè no ens ho creiem? Perquè no generem l’oportunitat i creem les condicions perquè es pugui crear l’espai de trobada entre les persones que sol·liciten un lloc de treball i les que l’ofereixen? A Cordibaix lluitem dia a dia per crear-lo, i no volem estar sols. Per això demanem a l’empresariat que sigui conscient de les persones que nosaltres representem, i a la societat en el seu conjunt, que sigui inclusiva de la diversitat a través de la comunitat. Fem pinya!
Article d'opinió a el far.cat